close-icon

Textos de Majo León i Bep Marquès, amb l'assessorament de Florenci Sastre.
Imatges de l'Arxiu Històric Municipal de Ciutadella.

DIA DES BE

Era costum comú a totes les obreries i els gremis recórrer la ciutat amb l’objectiu de recollir donatius per sufragar el manteniment de l’església dedicada al seu sant titular, i fer front a les despeses de la celebració de les festivitats de l’obreria. Aquesta acció s’anomenava acaptar.

Les acaptes es realitzaven els diumenges, i en especial els diumenges precedents a les festes del titular.

L’Obreria de Sant Joan Baptista sortia a acaptar en solemne processó el diumenge anterior a la festa de Sant Joan. Aquesta acapta a partir d’un cert moment es passarà a fer-se amb tots els obrers vestits amb les robes de festa i precedits de l’anomenat homo des be, representació de sant Joan Baptista, i amb la figura del penoner, portador del penó de l’Obreria.

Aquesta acapta, més protocol·lària del que era habitual, encara avui recorre els carrers de Ciutadella precedida per la figura del fabioler, que anuncia l’arribada de la Comitiva amb el toc de tambor i fabiol.

DIA DES BE

Era una costumbre común en todas las obrerías y en los gremios recorrer la ciudad con el objetivo de reunir donativos para sufragar el mantenimiento de la iglesia encomendada a su santo titular y para afrontar los gastos de la celebración de las festividades de la obrería. Esta acción recibía el nombre de acaptar.

Las colectas se realizaban los domingos, y especialmente los domingos anteriores a las fiestas del titular.

La Obreria de Sant Joan salía a acaptar en solemne procesión el domingo anterior a la fiesta de Sant Joan. Esta recolecta, a partir de cierto momento, pasará a realizarse con todos los obreros vestidos con ropas de fiesta, precedidos del llamado homo des be, representación de san Juan Bautista y acompañados también por la figura del penoner, portador del estandarte de la Obrería.

Esta colecta, más protocolaria de lo habitual, actualmente aún recorre las calles de Ciutadella precedida por la figura del fabioler, que, con el sonido del tambor y el fabiol anuncia la llegada y el paso de la Comitiva.

Les obreries disposaven d’altres sistemes per recaptar fons:

· Subvencions donades per la Universitat General.

· Realització d’acaptes de blat.

· Les deixes pietoses que es consignaven en els testaments.

· Donacions als bacins.

· Donació d’anyells sense mare ni marca localitzats en terres comunes en els recomptes de bestiar.

· Celebració del ball encantat: Consistia a treure a subhasta pública el ball. La persona que més diners oferia tenia l’honor de treure a ballar una de les joves que hi assistien.


CARAGOL DES BORN

Aquest és el primer acte de la festa i es realitza el Dissabte de Sant Joan. Té l’origen en la salutació que la Qualcada feia al governador, la principal autoritat de l’illa, al seu palau situat on avui es troba l’Ajuntament.

La salutació es materialitzava en forma de tres voltes a la plaça des Born, que fins el 1857 tenia una configuració molt diferent a l’actual. El jardí del governador, tancat amb una paret, arribava fins on ara hi ha l’obelisc, i conformava una plaça molt més estreta que l’actual.

Anar a saludar el governador tenia com a objectiu demanar-li que deixés el portal de Maó obert al vespre, perquè la Comitiva i els seus acompanyants poguessin tornar a entrar a la ciutat una volta realitzades les Completes a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx.

La jota que interpreta avui la banda de música en la primera i la tercera voltes del Caragol, coneguda com el jaleo, no hi va ser introduïda fins després de 1856, moment en el qual s’estrenà la sarsuela El postillón de la Rioja, de la qual en forma part.

CARAGOL DES BORN

Cuando hablamos de caragol en los diferentes actos de la fiesta nos referimos a la acción de realizar tres vueltas a caballo por parte de la Qualcada en un lugar concreto. Puede realizarse en una plaza, como en el caso del Caragol des Born, o puede ser un recorrido por algunas calles y plazas, como es el caso de ses Corregudes a sa Plaça o el Caragol de ses Voltes y el Caragol de Santa Clara.

El Caragol des Born es el primer acto de la fiesta y se lleva a cabo la víspera de la fiesta de Sant Joan en la plaza des Born. Su origen se remonta al saludo que la Qualcada realizaba al gobernador, la autoridad principal de la isla, frente a su palacio situado donde actualmente encontramos el ayuntamiento.

El saludo se materializaba en forma de tres vueltas a la plaza des Born, que, hasta 1857, disponía de una configuración muy diferente a la actual. El jardín del gobernador estaba cerrado por una pared, que llegaba hasta donde ahora nos encontramos con el obelisco, conformando una plaza mucho más estrecha que la actual.

Ir a saludar al gobernador tenía como objetivo pedirle que dejara abierto durante la noche el portal de Maó para que la Comitiva y sus acompañantes pudieran volver a entrar en la ciudad una vez realizadas las Completes en Sant Joan d’Artrutx.

La jota que interpreta hoy la banda de música en la primera y tercera vueltas del Caragol, conocida con el nombre de jaleo, no fue introducida hasta después de 1856, momento en el que se estrenó la zarzuela El Postillón de la Rioja, obra de la que forma parte la pieza.


Palau del Governador, actual Ajuntament.

CORREGUDES A SA PLAÇA

Ses Corregudes a sa Plaça representen l’actual Caragol de ses Voltes, acte que realitza la Qualcada en tornar de les Completes a Sant Joan de Missa el Dissabte de Sant Joan, i al matí i al capvespre del dia del sant patró.

Antigament aquest acte no consistia en un caragol, sinó en corregudes que es realitzaven tres vegades al petit carreró delimitat pels edificis que trobaven omplint l’espai de l’actual plaça de la Catedral. El fossar, tancat per una paret a la banda on tenim la Catedral, i l’edifici de la Universitat General a la part contrària transformaven la plaça en un petit carrer on els membres de la Comitiva passaven d’un en un amb el cap descobert.

L’objectiu d’aquest acte era saludar els jurats de la Universitat General, que, vestits amb les gramalles, sortien al petit balcó de l’edifici per veure la Comitiva. Per il·luminar l’acte, s’hi feien festers.

CORREGUDES A SA PLAÇA

Ses Corregudes a sa Plaça son el actual Caragol de ses Voltes, acto que realiza la Qualcada al volver de la celebración de las Completes en Sant Joan de Missa la víspera de Sant Joan, y también en el transcurso de la mañana y la tarde del día del santo patrón.

Antiguamente, este acto no consistía en un caragol, sino en tres pasadas de los caballos a galope, que se realizaban en la pequeña callejuela delimitada por los edificios que ocupaban el espacio de la actual plaza de la Catedral. El foso, cerrado por una pared y situado en la parte donde tenemos la Catedral, y el edificio de la Universidad General, situado en la parte contraria, transformaban la plaza en una pequeña calle por donde pasaban los miembros de la Comitiva con la cabeza descubierta.

El objetivo de este acto era saludar a los jurats de la Universidad General, que, vestidos con sus gramallas, salían al pequeño balcón del edificio para ver pasar a la Comitiva. Para iluminar este acto se realizaban hogueras en el lugar.

Plànol antic carrer davant la Universitat General. Actual plaça de la Catedral.

CARAGOL DE SANTA CLARA

Cinc vegades tenen lloc els caragols entorn del convent de les clarisses: un a la nit de la vigília; i el Dia de Sant Joan, al matí, un abans de davallar as Pla i un altre després de ses Corregudes a sa Plaça; i al capvespre de Sant Joan, un abans de davallar as Pla i un després de ses Corregudes a sa Plaça.

La noblesa ciutadellenca estava íntimament lligada a aquest convent de clausura femení, que fou construït després de la conquesta del rei Alfons III i refet després de l’assalt turc de 1558. Era tradició entre aquestes famílies tenir un fill sacerdot i una o més filles clarisses.

Els obrers clavaris tenien interès a desfilar davant el monestir perquè les seves germanes, ties i cosines poguessin veure la Qualcada guaitant per les petites finestres redones, anomenades ses ons, que hi havia a la façana del cenobi.

En la desfilada que feia la Qualcada el Dia de Sant Joan, abans de davallar as Pla, l’obrer clavari, com encara es fa avui, aprofitava la tercera volta per demanar a l’abadessa una oració perquè no succeïssin desgràcies en els jocs.

El 1877 el bisbe Mercader va restringir la disciplina del monestir i va fer tapar ses ons perquè les monges no poguessin veure la Qualcada. Tot i així, aquesta hi va seguir acudint a celebrar els caragols per tradició.

CARAGOL DE SANTA CLARA

Hasta cinco veces tienen lugar estos caragols entorno al convento de las clarisas: uno en la noche de la vigilia; y el Día de Sant Joan, por la mañana, uno antes de bajar al Pla y otro después de ses Corregudes a sa Plaça; y por la tarde de Sant Joan, uno antes de bajar al Pla y otro después de ses Corregudes a sa Plaça.

La nobleza de Ciutadella estaba íntimamente ligada a este convento de clausura femenino, que fue construido después de la conquista del rey Alfonso III y reconstruido posteriormente debido al asalto turco de 1558. Era tradición entre las familias nobles tener un hijo sacerdote y una o más hijas clarisas.

Los obreros clavarios tenían interés en desfilar delante del monasterio para que sus hermanas, tías y primas pudieran ver la Qualcada desde las pequeñas ventanas circulares llamadas ses ons, abiertas en la fachada del convento.

En el desfile que realizaba la Qualcada el Día de Sant Joan, antes de bajar al Pla, el obrer clavari aprovechaba la tercera vuelta para pedir a la abadesa del convento que orasen para que no sucedieran desgracias en los jocs des Pla. Esta petición actualmente aún se realiza.

En 1877, el obispo Mercader restringió la disciplina del monasterio e hizo tapar ses ons para que las monjas no pudieran ver el paso de la Qualcada. Aun así, ésta siguió acudiendo al lugar a celebrar los caragols por tradición.


LES COMPLETES

Aquest acte religiós, un dels més importants de la festa, se celebra al capvespre de la vigília de la festivitat a l’ermita de Sant Joan de Missa.

Les Completes són l’hora canònica que es resa a la nit, abans d’anar al llit. Celebrar Completes era un acte comú en la vigília de les festes patronals dels gremis i de les obreries. Hi assistien els obrers de l’Obreria acompanyats de tots els membres de l’ofici i els confrares del sant, i la seva assistència era de caràcter obligatori.

Així, l’obrer clavari era acompanyat per altres cavallers i familiars; l’obrer menestral, per altres ciutadans; i els obrers pagesos, per altra gent del camp. D’aquesta manera, l’acte prest va anar agafant un caire de romeria en desplaçar-se els obrers fins a l’ermita dalt cavall, a causa de la distància que la separa del poble.

Actualment, les Completes han passat a ser Vespres, ja que, segons la litúrgia, és l’oració que correspon a aquella hora.

LAS COMPLETES

Este acto religioso, uno de los más importantes de la fiesta, se celebra por la tarde de la vigilia de la festividad, en la ermita de Sant Joan de Missa.

Las Completes constituían la hora canónica en la que se rezaba por la noche antes de ir a dormir. Celebrar Completes era un acto común en la vigilia de las fiestas patronales de gremios y obrerías. Asistían a dicho acto los obreros de la obrería acompañados por todos los miembros del oficio y de los cofrades del santo. Su asistencia tenía un carácter obligatorio.

Así, el obrer clavari era acompañado por otros caballeros y familiares; el obrer menestral, por otros ciudadanos; y los obrers pagesos, por otra gente trabajadora del campo. Debido a este hecho, el acto pronto fue adoptando un carácter de romería al desplazarse los obreros hasta la ermita montados en caballos, a causa de la distancia que la separa del pueblo.

Actualmente, las Completes han pasado a ser Vespres, ya que, según la liturgia, es la oración que corresponde a esa hora.


LA MISSA DE CAIXERS

Aquest acte se celebra el Dia de Sant Joan al matí, a l’església de Santa Maria, actual catedral, encara que abans se celebrava al Roser o a Santa Clara.

Antigament aquesta missa era un dels actes principals de la festa al qual els obrers havien d’assistir de manera obligada. Durant aquesta l’encarregat de la bandera és el fabioler.

Després de la celebració, l’obrer eclesiàstic oferia una beguda a la qual els caixers havien d’assistir portant una canya verda com a símbol del deure acomplert. Encara avui, la canya verda és la targeta d’invitació a les diferents begudes que es realitzen durant la festa.

LA MISA DE CAIXERS

Este acto tiene lugar el Día de Sant Joan por la mañana, en la iglesia de Santa María, actual catedral, aunque antiguamente se celebraba en el Roser o en Santa Clara.

Esta misa constituía uno de los actos principales de la fiesta al que los obreros debían asistir de forma obligatoria. Durante la misma, el encargado de la bandera era el fabioler.

Después de su celebración, el obrer eclesiàstic ofrecía una beguda a la que los caixers podían asistir llevando una caña verde como símbolo del deber cumplido. Aún hoy, la caña verde es la tarjeta de invitación a las diferentes begudes que se realizan durante la fiesta.

Sant Joan Baptista. Catedral de Menorca.