close-icon
Textos de Majo León i Bep Marquès, amb l'assessorament de Florenci Sastre.
Imatges de l'Arxiu Històric Municipal de Ciutadella.

ELS ORÍGENS DELS JOCS DES PLA

Els jocs des Pla no neixen amb les festes de Sant Joan, sinó que s’incorporen a la celebració de la festa en un moment posterior per donar brillantor a la festivitat i com a divertiment.

L’origen podria respondre a la representació festiva de torneigs medievals, activitat que es posà de moda a tot Europa durant els segles XV-XVII. Trobam representacions d’aquests tipus en altres actes importants, com va ser el naixement de la infanta Anna el 1602 o la visita del príncep Lansgrave el 1643.

El joc de lladrioles, el de córrer canyes, el de l’estaferm, el de l’ensortilla i altres “invencions” eren els jocs que es realitzaven. Alguns han desaparegut, però d’altres encara avui es duen a terme al mateix escenari, on sabem que ja l’any 1661 es celebraven.

LOS ORÍGENES DE LOS JOCS DES PLA

Los jocs des Pla no nacen con las fiestas de Sant Joan, sino que se incorporan a la celebración de la fiesta en un momento posterior con el objetivo de ofrecer diversión y darle pomposidad.

Su origen podría responder a la representación festiva de torneos medievales, actividad que se puso de moda en toda Europa durante los siglos XV-XVII. Encontramos representaciones de este tipo de juegos en otros actos importantes, como fueron las celebraciones del nacimiento de la infanta Ana en 1602 o la visita del príncipe Lansgrave en 1643.

El joc de lladrioles, el de córrer canyes, el de l’estaferm, el de la ensortilla, así como otras “invenciones”, eran los juegos que se llevaban a cabo. Algunos han desaparecido, pero otros se realizan aún en el mismo escenario des Pla; donde sabemos que ya se celebraban juegos en 1661.


Provisió on s’enfronten davant el Magnífic Mostasaf de Ciutadella el seu oficial i el mossó Francesc Febrer cirugià. El motiu de l’altercat és que l’oficial acusa a Febrer de no tenir net el seu hort el dia abans de Sant Joan tal i com tocava. D’aquí deduïm que l’obligació de netejar l’espai podria correspondre al fet que es celebressin aquests jocs.

· La primera data en la qual trobam documentades les Corregudes as Pla durant les festes de Sant Joan és el 1690.

· L’aspecte actual del Pla data de després de 1810, any en el qual es produí el gran deluvi, que tirà en terra totes les parets dels horts, i acabà amb la vida de dues dones que netejaven a la font i la d’un oficial que en salvà moltes altres.

· A mitjan segle XIX era costum que al capvespre del Dia des Be els cavallers anes- sin al Pla a exercitar-se en el joc de l’ensortilla.

ESTAFERM

Aquest joc es realitzava antigament al pla de Sant Joan. L’estaferm era un ninot de fusta giratori situat damunt un eix que podia ser de fusta o ferro. Aquesta figura movible portava en un dels braços un escut; i en l’altre, un element que podia colpejar al participant en cas de poca perícia amb l’arma.

El joc consistia en que el cavaller, armat amb una llança i a cavall, havia de donar un cop a l’escut del ninot i evitar, a la vegada, que en girar l’estaferm aquest el ferís amb l’altre braç on portava l’arma. Es tractava, per tant, d’un joc on els participants havien de demostrar l’habilitat amb el maneig de la llança a cavall.

ESTAFERMO

Este juego se realizaba antiguamente en el pla de Sant Joan. El estafermo era un monigote de madera giratorio situado sobre un eje, que, a su vez, podía ser de madera o de hierro. Esta figura movible llevaba en uno de sus brazos un escudo; y en el otro, un elemento que podía golpear al participante en caso de poca pericia con el arma.

El juego consistía en que el caballero, armado con una lanza y a caballo, debía golpear el escudo del espantajo y evitar, a la vez, que al girar el estafermo éste le diera con el otro brazo donde llevaba el arma. Se trataba, por tanto, de un juego donde los participantes debían demostrar su habilidad con el manejo de la lanza a caballo.

DOCUMENT QUE RECULL PAGAMENTS EFECTUATS PER LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAFERM AL 1601

DOCUMENTO QUE RECOGE LO PAGOS EFECTUADOS PARA LA CONSTRUCCIÓN DEL ESTAFERMO EN 1601

“Comptes donats per mi Raffel Alberí notari com un un dels elets per los magnifichs senyors jurats y General consell per a distribuir en las galas y alimares se feren per lo naxament de la infanta princesa filla del Rey don Phelip nostre Senyor”. Año 1601.


“Primo pos haver pagades a mestre Joan mas ymaginayre y pintor deu lliures y son per un stafirmo feu per correr a la plaça appar per rebuda dich deu lliures”.


“Item he pagat a mestre Miquel Perpal Ferrer vint y dos sous y vuyt y son per lo pern, dau y una planxa de ferro feu per plantar lo stafirmo appar per rebuda dich una lliura dos sous y vuyt diners”.

CÓRRER CANYES

En aquest antic joc, que se celebrava també en molts altres llocs de la Península, hi participaven quatre cavallers, armats amb petites canyes i escuts, amb els seus cavalls. Els escuts que portaven solien ser representacions caricaturitzades de cares de personatges de religió musulmana, l’enemic a témer.

El joc consistia en el fet que una parella de cavallers emprenia el galop en primer lloc, seguida de la segona parella al darrere que actuava com a perseguidora. Aquesta segona parella havia de ferir l’altra amb el llançament de canyes, mentre que la primera es podia defensar de l’atac amb els escuts.

CÓRRER CANYES

En este antiguo juego, que se celebraba también en muchos otros lugares de la Península, participaban cuatro caballeros con sus caballos, armados con pequeñas cañas y escudos. Los caballeros solían llevar pintadas representaciones caricaturizadas de caras de personajes de religión musulmana, el enemigo a vencer, en sus escudos.

El juego consistía en que una pareja de caballeros salía al galope en primer lugar, seguida de la segunda pareja que debía perseguirles. Esta segunda pareja tenia como objetivo herir a la primera lanzándoles las cañas. A la vez, la primera pareja podía defenderse del ataque de sus perseguidores con los escudos.


Pintura mural. Casa Martorell.

EL JOC DE LLADRIOLES

Per a la realització d’aquest antic joc s’agrupaven els cavallers per parelles. Un cop agrupats, a un dels cavallers se li donava un escut de fusta amb una representació d’una cara caricaturitzada, moltes vegades d’un musulmà; i a l’altre, un munt de lladrioles. Les lladrioles són petites peces de ceràmica sense coure utilitzades com a projectils.

El cavaller de l’escut havia de prendre el galop en primer lloc; mentre que el segon, que portava les lladrioles, el perseguia i li llançava aquests elements a l’escut amb la finalitat de trencarlo. En cas que el segon cavaller es quedés sense lladrioles, podia trencar l’escut amb el puny. En alguns casos es van arribar a tirar fins a mil lladrioles.

El joc de rompre les carotes que es practica actualment es tracta d’una variant d’aquest joc. La diferència rau en el fet que actualment les lladrioles no serveixen com a arma per llançar; ara només s’utilitza una única lladriola, que serveix per trencar l’escut, anomenat carota, que porta a la mà l’altre cavaller.

EL JOC DE LLADRIOLES

Para poder llevar a cabo este antiguo juego los caballeros se agrupaban por parejas. Una vez agrupados, a uno de ellos se le daba un escudo de madera con la representación de una cara caricaturizada, muchas veces la de un musulmán; y al otro caballero, se le daban una cuantas lladrioles. Las lladrioles son pequeñas piezas de cerámica sin cocer utilizadas como proyectiles.

El caballero del escudo debía emprender el galope en primer lugar, mientras el segundo, que llevaba las lladrioles, lo perseguía y le arrojaba estos elementos al escudo con el objetivo de rompérselo. En caso de que el segundo caballero se quedara sin lladrioles, podía utilizar el puño para fragmentar el escudo. En algunas ocasiones se llegaron a tirar hasta mil lladrioles en este juego.

El joc de rompre ses carotes que se practica actualmente se considera una variante de este juego. La diferencia reside en el hecho de que actualmente las lladrioles no se utilizan como arma arrojadiza; ahora solo se emplea una única lladriola, que sirve para romper el escudo, llamado carota, que carga en la mano el otro caballero.


Detall quadre jocs des Pla, s. XIX.

Destaca la quantitat de lladrioles que es tiraren en algunes celebracions. Per l’arribada a l’illa del príncep Lansgrave e Hesse, el 1643, a part de dur-se a terme altres jocs, s’arribaren a tirar unes mil lladrioles.

L’ENSORTILLA

El joc de l’ensortilla és, juntament amb el joc de rompre les carotes i el de córrer abraçats, un dels tres jocs que encara se celebren en l’actualitat al Pla.

Aquest consisteix en el fet que un cavaller, amb el cavall al galop i armat amb una llança, anomenada asta, ha d’intentar encertar una petita anella de ferro penjada d’una corda a certa alçada enmig del Pla.

Avui els cavallers corren, un darrere l’altre, fins a catorze; i el joc es repeteix fins a tres vegades, tant al matí com al capvespre del Dia de Sant Joan.

L’ENSORTILLA

El joc de s’ensortilla es, junto al joc de rompre ses carotes y el de córrer abraçats, uno de los tres juegos que se celebran en la actualidad en el Pla de Sant Joan.

Este juego consiste en que un caballero, al galope y armado con una lanza, a la que llaman asta, debe intentar acertar con el asta una pequeña anilla de hierro que se encuentra colgada de una cuerda a cierta altura en medio del Pla.

En la actualidad los caballeros corren uno detrás del otro, hasta catorce y el juego se repite hasta tres veces, tanto por la mañana como por la tarde del Dia de Sant Joan.


CÓRRER ABRAÇATS

En aquest joc hi participen diverses parelles de cavallers amb cavalls similars en mida i velocitat. En aquest cas, la parella de cavallers parteix alhora al galop en sentir el toc de tambor i fabiol, amb l’objectiu de mantenir la carrera entre els cavalls com més coordinada millor.

El joc consisteix en el fet que cada un dels dos genets, a la carrera, han d’aconseguir passar el braç damunt l’espatlla contrària de l’altre i formar una abraçada. Una vegada aconseguit, els dos cavallers es besen com a símbol de fraternitat. Aquest joc se sol practicar entre parelles d’amics o de familiars.

CÓRRER ABRAÇATS

En este juego participan diversas parejas de caballeros con caballos de similares características en cuanto a velocidad y estatura. En este caso, la pareja de jinetes debe salir al galope al mismo tiempo al oír el sonido del tambor y del fabiol, con el objetivo de mantener la carrera entre los caballos lo más coordinada posible.

El juego consiste en que cada uno de los jinetes, con el caballo al galope, debe conseguir pasar el brazo por encima de la espalda del otro hasta lograr formar un abrazo. Una vez logrado, los dos caballeros se besan como signo de fraternidad. Este juego se suele practicar entre parejas de amigos o familiares.