close-icon
Textos de Majo León i Bep Marquès, amb l'assessorament de Florenci Sastre.
Imatges de l'Arxiu Històric Municipal de Ciutadella.


UNA NOVA SOCIETAT
E
l 5 de gener de 1287 el rei Alfons III desembarca al port de Maó amb la idea ferma de conquerir Menorca. Lilla representa lúltim territori de la Corona, a Balears, que es troba encara sota domini sarraí.

La conquesta durarà pocs dies, en els que es donaran durs enfrontament entre ambdós bàndols. Així, el 17 de gener, Dia de Sant Antoni, tindrà lloc la batalla on els sarraïns seran derrotats. Lúltim rais de lilla es refugiarà amb alguns centenars de persones al castell de Santa Àgueda, convertit en el darrer bastió de la resistència musulmana de lilla. El 21 de gener esdevindrà la total rendició islàmica al rei Alfons III.

A partir daquest moment siniciarà lèpoca medieval cristiana de lilla, amb larribada de nous pobladors portadors duna cultura i duna forma de vida diferents. Aquest fet anirà acompanyat de leliminació quasi total de lantiga població sarraïna, que serà venuda com a mà dobra esclava.

UNA NUEVA SOCIEDAD

El 5 de enero de 1287 el rey Alfonso III desembarca en el puerto de Maó con el propósito de conquistar Menorca. La isla representa el último territorio de la Corona, en Balears, que aún se encuentra bajo dominio sarraceno.

La conquista durará pocos días, donde se sucederán duros enfrentamientos entre ambos bandos. El 17 de enero, festividad de San Antonio, tendrá lugar la batalla en la que los sarracenos serán derrotados. Poco después el último rey musulmán se refugiará junto a algunos centenares de personas en el castillo de Santa Àgueda, convertido en último reducto de la resistencia sarracena en la isla. El 21 de enero se declarará la total rendición islámica al nuevo monarca.

A partir de entonces se iniciará la época medieval cristiana de Menorca, que conllevará la llegada de nuevos pobladores portadores de una cultura y un modo de vida diferentes y la eliminación casi total de la antigua población islámica, que será vendida como mano de obra esclava.



· Amb el tractat d’Anagni (1295) Menorca s’atribueix a la dinastia mallorquina. Llavors, el rei Jaume II passarà a convertir-se en el senyor eminent de l’illa i en facilitarà el repoblament mitjançat la carta de franquesa de 1301.

· El Pariatge de 1301 establirà la divisió de Menorca en set parròquies per tal de dur a terme la colonització ordenada de l’espai.

ELS ESTAMENTS SOCIALS

Una volta l’illa fou conquerida per part del rei Alfons III i repoblada a partir de colons vinguts principalment de territoris catalans, s’inicià una nova etapa en la història de Menorca.

L’organització social canvià, i els menorquins passaren a organitzar-se mitjançant un sistema estamental dividit en noblesa, representada a l’illa pels cavallers; clergat, ciutadans, pagesos i menestrals . Cada persona pertanyia a un d’aquests grups per naixement. Cada estament disposava d’obligacions i nobles i clergues disfrutaven a més, d’una aplicació diferenciada de la llei.

La principal diferència entre els dos primers estaments i els altres era el privilegi. La noblesa i el clergat es caracteritzaven per no pagar alguns impostos, no realitzar treballs manuals, tenir accés en exclusiva a certs càrrecs polítics i ser propietaris. L’estament no privilegiat en canvi, era al qual pertanyia la majoria de la població. Agrupava els ciutadans, els pagesos, els menestrals, i els seus membres es dedicaven a la producció i al comerç.

LOS ESTAMENTOS SOCIALES

Conquistada la isla por parte del rey Alfonso III y repoblada mediante la llegada de colonos procedentes principalmente de territorios catalanes, se inició una nueva etapa en la historia de Menorca.

La estructura social cambió y los menorquines pasaron a organizarse mediante un sistema estamental dividido en nobleza, clase representada en la isla por los caballeros; clero; ciudadanos, payeses y menestrales. Cada persona pertenecía a uno u otro estamento según su nacimiento. Cada uno de estos grupos disponía de obligaciones, y además la nobleza y el clero disfrutaban de una aplicación di- ferenciada de la ley.

La principal diferencia entre los dos primeros estamentos y el resto era el privilegio. La nobleza y el clero no pagaban impuestos, no realizaban trabajos manuales, tenían acceso en exclusividad a ciertos cargos políticos y eran propietarios. En cambio, el grupo no privilegiado, al que pertenecía la mayor parte de la población, se dedicaba a la producción y al comercio. Agrupaba los estamentos de los ciudadanos, payeses y los menestrales.


Pagès del s. XVIII. Aquarel·la sobre paper.

DE GREMIS I OBRERIES

Una volta l’illa fou conquerida per part del rei Alfons III i repoblada a partir de colons vinguts principalment de territoris catalans, s’inicià una nova etapa en la història de Menorca.

L’organització social canvià, i els menorquins passaren a organitzar-se mitjançant un sistema estamental dividit en noblesa, representada a l’illa pels cavallers; clergat, ciutadans, pagesos i menestrals . Cada persona pertanyia a un d’aquests grups per naixement. Cada estament disposava d’obligacions i nobles i clergues disfrutaven a més, d’una aplicació diferenciada de la llei.

La principal diferència entre els dos primers estaments i els altres era el privilegi. La noblesa i el clergat es caracteritzaven per no pagar alguns impostos, no realitzar treballs manuals, tenir accés en exclusiva a certs càrrecs polítics i ser propietaris. L’estament no privilegiat en canvi, era al qual pertanyia la majoria de la població. Agrupava els ciutadans, els pagesos, els menestrals, i els seus membres es dedicaven a la producció i al comerç.

· Dins el mateix gremi trobam diferents categories: l’aprenent de l’ofici, l’oficial i el mestre; aquest darrer era el propietari i l’encarregat d’instruir.

· Els gremis disposaven d’una organització interna de tipus jeràrquic, on els càrrecs eren anuals i de caràcter obligatori.

· Dins el gremi, entre d’altres, hi trobarem els principals càrrecs, que són els següents: el sobreposat, que representava la màxima autoritat, i era elegit pels jurats i confirmat pel governador; i els caixers responsables de la caixa, encarregats d’acaptar i d’administrar els béns, i dels assumptes religiosos.

· Els membres del gremi eren anomenats cofrares.

DE GREMIOS Y OBRERÍAS

En el seno de la sociedad estamental medieval los diferentes grupos de personas que ejercían el mismo oficio pronto pasaron a agruparse en gremios. Estos tenían un carácter asistencial, y se encargaban de regular el trabajo y la producción. Su principal función era la de evitar el fraude y mantener los niveles de calidad de productos y materias primeras.

Los gremios estaban regidos por una normativa propia, y estaban sujetos al control del gobernador de la isla y de las autoridades municipales. Disponían de escudo donde representaban sus herramientas y un estandarte que los diferenciaba.

En el ámbito religioso, uno o más gremios formaban una obrería que se encargaba de honorar a una santa o a un santo patrón, y del cuidado y mantenimiento de una iglesia o capilla.


LES OBRERIES

Les obreries eren associacions que foren creades per la Universitat General, òrgan mà- xim de govern de l’illa.

La seva funció més important era la d’honorar un sant patró o una devoció religiosa a la qual s’encomanava l’obreria. També tenien l’obligació de mantenir l’església o la capella erigida en nom del sant patró o la devoció religiosa, a la qual anomenaven seu. Una altra tasca era la d’acaptar. A partir de les diferents acaptes, l’obreria recollia almoines pel manteniment de la seva seu i procedia a la celebració de les seves festivitats.

Totes les obreries disposaven d’una junta, composta almenys per un membre de cada estament. Així, a la junta de cada obreria hi trobam un eclesiàstic i un cavaller, i també diferents representants dels estaments no privilegiats. Aquests càrrecs eren coneguts amb el noms d’obrers o de caixers, i eren elegits pels jurats de la Universitat General a partir d’un sistema de votació. Les persones elegides tenien l’obligació d’exercir el càrrec.

Cada membre de la Junta desenvolupaba unes funcions específiques:

- L’obrer eclesiàstic s’encarregava de la part religiosa i ordenava els pagaments de l’obreria.

- L’obrer clavari, càrrec que era ocupat per cavallers o ciutadans, era el dipositari de les almoines i havia de tenir-ne cura.

- Els obrers menestrals i pagesos eren els encarregats d’efectuar les acaptes que servien per sufragar les festivitats de l’obreria i el manteniment de la seu.

Els actes més importants que celebraven les obreries eren les festivitats relacionades amb el seu sant patró o la devoció religiosa, on es duien a terme begudes, acaptes, balls, misses solemnes i les Completes.

· Al terme de Ciutadella hi ha comptabilitzades denou obreries: l’Obreria de Santa Maria, la de l’Hospital General, la del Santíssim Sagrament, la de les Ànimes del Purgatori, la de Sant Nicolau, la de Sant Onofre, la del Campo Santo, la del Socors, la de Sant Sebastià, la de la Sang de Jesucrist, la dels Pobres Vergonyats, la de Sant Francesc, la de Nostra Senyora de l’Esperança, la de Sant Rosalia, la del Sant Crist, la de la Puríssima, la de Santa Escolàstica, la de Sant Cristòfol i la de Sant Joan Baptista.

LAS OBRERÍAS

Las obrerías eran asociaciones creadas por la Universidad General, máximo órgano de gobierno de la isla.

Su función más importante era la de honorar a un santo patrón o a una devoción religiosa a la que se encomendaba la obrería. Además debían mantener la iglesia o capilla erigida en nombre de este santo patrón o de esta devoción religiosa, a la que pasaban a llamar sede. Otra de sus tareas era la de recaudar donativos. Mediante las diferentes colectas, la obrería recogía bienes para el mantenimiento de su sede y procedía a la celebración de sus festividades.

Todas las obrerías poseían una junta, compuesta al menos por un miembro de cada estamento. De este modo, en cada una de estas juntas, encontramos a un eclesiástico, un caballero y diferentes representantes de los estamentos no privilegiados. A estos cargos se les conocía con el nombre de obreros o caixers y eran elegidos por los jurats de la Universidad General mediante un sistema de votación. Las personas elegidas para desempeñar dichos cargos tenían el deber de ejercerlos.

Cada miembro de la Junta desempeñaba unas funciones específicas dependiendo del cargo que ocupaba.

- El obrer eclesiàtic era el encargado de la parte religiosa y ordenaba efectuar los pagos de la obrería.

- El obrer clavari, cargo ocupado por caballeros o ciudadanos, era el depositario de las donaciones y tenía el deber de custodiarlas.

- Los obrers menestrals y pagesos eran los encargados de realizar las colectas que servían para sufragar el coste de las diversas festividades de la obrería y el mantenimiento de su sede.

Los actos más importantes que celebraban las obrerías eran las festividades relacionadas con su santo patrón o devoción religiosa, donde tenían lugar begudes, colectas, bailes, misas solemnes y las Completes.

Escut del gremi dels sastres. Façana del carrer Seminari.

Detall del quadre de Santa Rosalia on apareixen els noms dels obrers de la capella dedicada a la Santa.

SANT JOAN D’ARTRUTX, LA SEU DE L’OBRERIA

El 1301, el rei Jaume II de Mallorca dicta l’anomenat Pariatge de Menorca. Una volta les terres menorquines passen a formar part de la Corona de Mallorca, el rei Jaume fa una nova organització eclesiàstica dividint l’illa en diferents parròquies.

Aquesta parròquia es crea per aglutinar al seu voltant un nucli de població. En un primer moment, està dedicada a sant Joan Evangelista; però ja al segle XIV el seu patró passa a ser sant Joan Baptista.

Sant Joan d’Artrutx, coneguda avui com Sant Joan de Missa, una parròquia amb terme propi, concretament la part sud del terme de Ciutadella. Aquesta, tot i no disposar de prevere permanent, sí que comptava amb totes les característiques pròpies d’una parròquia: pica baptismal, cementeri, Santíssim i explicació dominical de doctrina.

SANT JOAN D’ARTRUTX, LA SEDE DE LA OBRERÍA

En 1301, el rey Jaime II de Mallorca dicta el documento conocido con el nombre de Pa- riatge de Menorca. Una vez que las tierras menorquinas pasan a formar parte de la Corona de Mallorca, el rey Jaime efectúa una nueva ordenación eclesiástica dividiendo la isla en diferentes parroquias.

Esta parroquia fue fundada para aglutinar a su alrededor un núcleo de población. En un primer momento se dedicó a san Juan Evangelista, pero ya en el siglo XIV, su patrón pasó a ser san Juan Bautista.

Sant Joan d’Artrutx, conocido actualmente como Sant Joan de Missa, se caracteriza por ser una parroquia con término propio, concretamente la parte sur del término de Ciutadella. Ésta, aunque no disponía de presbítero permanente, sí poseía todas las características propias de una parroquia: pica bautismal, cementerio, Santísimo y explicación dominical de doctrina.

OBRERIA DE SANT JOAN

L’Obreria de Sant Joan d’Artrutx, que tenim ja documentada l’any 1399, tenia com a funcions principals la d’honorar sant Joan Baptista, el seu patró; tenir cura de l’ermita de Sant Joan d’Artrutx, seu de l’obreria; i realitzar acaptes per cobrir les despeses que comportaven el manteniment de la seu i la realització de les celebracions relacionades amb l’Obreria.

L’organització interna estava constituïda per una junta d’obrers designada pels jurats de la Universitat General. En un primer moment, formaven la Junta l’obrer clavari, l’obrer eclesiàstic, l’obrer menestral i un obrer pagès. L’any 1577 s’hi incorpora un altre obrer pagès; i a partir de 1611, s’hi afegirà el càrrec de caixer fadrí.

OBRERÍA DE SANT JOAN

La Obrería de Sant Joan d’Artrutx, que ya aparece documentada en el año 1399, tenía como principales atribuciones honorar a san Juan Bautista, su patrón; mantener y cuidar la ermita de Sant Joan d’Artrutx, sede de la obrería; y realizar colectas que servían para cubrir los gastos derivados del mantenimiento de su sede y la celebración de las festividades relacionadas con la Obreria.

Su organización interna estaba constituida por una junta de obreros designados por los jurats de la Universidad General. En un primer momento formaban la Junta el obrer clavari, el obrer eclesiàstic, el obrer menestral y un obrer pagès. En el año 1577 se incorporará otro obrer pagès y a partir de 1611 el cargo de caixer fadrí.


L’Obreria celebrava dues festivitats principals: La del seu patró, Sant Joan i la de Santa Elisabeth, la seva mare.

Allò que diferencia els actes de l’Obreria durant la festa de Sant Joan és que, en aquest cas, els obrers havien d’anar a cavall per tal de realitzar el desplaçament des de Ciutadella fins a la parròquia, on se celebraven les Completes, en trobar-se aquesta a quasi mitja llegua de la ciutat.

A partir de 1564, moment en què són restituïdes les obreries després de l’assalt turc de 1558, l’Obreria de Sant Joan es va consolidant. Al llarg de la història, la seva festa anirà guanyant importància, gràcies a l’interès del poble i a la voluntat que mostrarà la Universitat General per preservar-la. Aquests factors són els que n’han marcat la supervivència.

· La primera vegada que trobam escrit el nom de la passoquia de Sant Joan d’Atrutx és l’any 1290.

· En el Pariatge, l’església de Sant Joan de Missa apareix dedicada a sant Joan Evangelista i no a sant Joan Baptista. El canvi en l’advocació es produí segurament dins el mateix segle XIV.

Al llarg de la història de la festa apareixen casos de renúncia d’obrers clavaris, d’eclesiàstics, de pagesos, de menestrals i de caixers fadrins, fet que generà nombrosos plets amb la Universitat General.

Alguns membres de la noblesa volien renunciar al càrrec d’obrer clavari a causa dels costos que suposava.

La Obrería celebraba dos festividades principales: la de su patrón, San Juan, y la de su madre, Santa Elisabet.

El factor que diferenciaba los actos de la Obrería durante la fiesta de Sant Joan era que, en este caso, los obreros debían ir a caballo para desplazarse desde Ciutadella hasta Sant Joan de Missa, lugar donde se celebraban las Completes, al encontrarse di- cha parroquia a casi media legua de distancia de la ciudad.

A partir de 1564, son restituidas las obrerías después del asalto turco que padeció la ciudad en 1558; es entonces cuando el papel de la Obrería de Sant Joan se va consolidando. A lo largo de la historia, su fiesta irá ganando importancia, gracias al interés que mostrará la comunidad y a la voluntad que manifestará la Universidad General en su preservación. Estos factores son los que han marcado su supervivencia hasta la actualidad.


Detall de l’elecció de l’obrer eclesiàstic per part dels jurats de la Universitat General. 1564.

L’ELECCIÓ DELS OBRERS

La Junta d’Obrers de l’Obreria de Sant Joan era elegida pels jurats de la Universitat Ge- neral en una de les sessions celebrades al principi del mes de juliol. En aquesta sessió eren elegits els obrers de totes les obreries.

L’elecció de cada obrer es feia a través del sistema de “ser atrobats ab mes vots”, que consistia en el fet que cada jurat proposava una persona per ocupar cadascun dels càrrecs. Entre els noms proposats era elegit el que aconseguia més vots. Aquest mitjà d’elecció perdurarà fins al 1687.

A partir de 1687, s’instaurarà un nou sistema, les ternes. Els jurats, en aquest cas, proposaran per a cada càrrec tres noms al Consell Ordinari. Aquest òrgan serà el que després realitzarà l’elecció de cada obrer per mitjà del sistema de votació “ser atrobats ab mes vots”.

A partir de 1946 es crearà la Junta de Caixers Senyors, que s’encarregarà de proposar l’obrer clavari de l’Obreria, anomenat també caixer senyor. El qual a la vegada nomenarà la resta d’obrers de la Junta, menys l’obrer eclesiàstic.

· La primera elecció que tenim documentada d’obrers de Sant Joan data del 1564, on els càrrecs són nomenats per un període de quatre anys; les següents set eleccions d’obrers foren triennals i a partir de 1589 els nomenaments d’obrers passaren a ser biennals.

LA ELECCIÓN DE LOS OBREROS

La Junta d’Obrers de la Obrería de Sant Joan era elegida por los jurats de la Universidad General en una de las sesiones celebradas a principios del mes de julio. En esta sesión se seleccionaban a los obreros de todas las obrerías.

La elección de cada obrero se realizaba a través del sistema de “ser atrobats ab mes vots”, que consistía en que cada jurat proponía a una persona para ocupar cada cargo. Entre los nombres propuestos era elegido el individuo que conseguía más votos. Este sistema de elección perdurará hasta 1687.

A partir de 1687, se instaurará un nuevo sistema, “les ternes”. Los jurats, en este caso, propondrán para cada cargo tres nombres al Consell Ordinari. Este órgano será el encargado de realizar la elección de cada obrero mediante el sistema de votación “ser atrobats ab mes vots”.

A partir de 1946 se creará la Junta de Caixers Senyors, que se encargará de proponer al obrer clavari de la Obrería, llamado también caixer senyor. Este, a su vez, nombrará al resto de obreros de la Junta, exceptuando al obrer eclesiàsic.


Document elecció d’obrers de l’Obreria de Sant Joan feta a partir del sistema de ternes. 1564.