close-icon

Textos de Majo León i Bep Marquès, amb l'assessorament de Florenci Sastre.
Imatges de l'Arxiu Històric Municipal de Ciutadella.


CAIXER OBRER O CAIXER CAPELLÀ

Aquest personatge representa l’estament religiós i és un prevere natural o resident de Ciutadella proposat pel rector de la Catedral, encarregat de tenir cura de l’aspecte religiós de la festa. Presideix les Completes que es fan a Sant Joan de Missa el Dissabte de Sant Joan, i la Missa de Caixers el dia del sant, després de la qual ofereix un re- frigeri o una beguda. Tanca la Comitiva de la Qualcada, de la qual n’és el darrer membre.

Antigament tenia l’obligació d’assistir amb els altres obrers a cavall a les Completes que es realitzaven a Sant Joan d’Artrutx, però no estava obligat a assistir als jocs des Pla.

Administrava tot el recollit durant les acaptes i pagava les despeses ocasionades per les celebracions de l’Obreria i el manteniment de Sant Joan d’Artrutx. Una vegada elegits els càrrecs de la Junta d’Obrers per part de la Universitat i comunicats al vicari general, s’encarregava d’informar a tots els membres de la Junta que havien estat triats per desenvolupar els diferents càrrecs.

CAIXER OBRER O CAIXER CAPELLÀ

Este personaje representante del estamento religioso es el encargado de velar por el aspecto religioso de la fiesta. Se caracteriza por ser un presbítero natural o residente de Ciutadella propuesto por el rector de la Catedral. Preside las Completes que se realizan en Sant Joan de Missa en la víspera de San Juan y la Missa de Caixers el día del santo, después de la cual ofrece un refresco o beguda. Cierra el paso de la Comitiva, siendo él su último miembro.

Antiguamente debía asistir junto a los otros obreros a caballo a las Completes que se realizaban en Sant Joan d’Artrutx, pero, en cambio, no tenía la obligación de asistir a los jocs des Pla.

Administraba todos los bienes recogidos mediante las colectas y pagaba los costes ocasionados por las celebraciones de la Obrería y el mantenimiento de Sant Joan d’Artrutx. Una vez elegidos los cargos de la Junta d’Obrers por parte de la Universidad y comunicados estos al vicario general, se encargaba de informar a todos los miembros de la Junta que habían sido elegidos para desempeñar los diferentes cargos.

 

OBRER CLAVARI O CAIXER SENYOR

Aquest personatge és elegit, avui en dia, d’entre els membres que formen part de l’estament nobiliari de Ciutadella per part de la Junta de Caixers Senyors. Presideix la festa i és l’encarregat del bon funcionament de tots els seus actes. Ofereix dues begudes a la seva casa: una al vespre del Dissabte, després de les Completes, i l’altra al vespre del Dia de Sant Joan.

Antigament aquest càrrec no va ser només ocupat per membres de la noblesa. La manca de cavallers a l’illa després de l’Any de sa Desgràcia, el 1558, per ocupar els càrrecs d’obrer clavari de totes les obreries va provocar que fins al segle XVII ens trobem també amb ciutadans presidint la festa. Aquestes eren persones que no vivien de les seves mans, es a dir no eren pagesos ni artesans. Podien ser mestres, advocats, notaris o mercaders i no havien rebut el títol de cavallers.

Les funcions d’aquest obrer eren, per una banda, assistir acompanyat per altres nobles als actes de la festa per tal de donar-li solemnitat; i per l’altra, tenir cura de tot el recaptat mitjançant les acaptes que era depositat a casa seva. En cas necessari, tenia també el deure de suplir amb els seus béns les quantitats necessàries per a la celebració de les festivitats de l’Obreria o pel manteniment i cura de l’església de Sant Joan.

OBRER CLAVARI O CAIXER SENYOR

Este personaje es elegido, actualmente, de entre los miembros que forman el esta- mento nobiliario de Ciutadella, mediante la Junta de Caixers Senyors. Preside la fiesta y es el encargado de velar por el buen funcionamiento de todos sus actos. Ofrece dos begudes en su casa: una la víspera de la fiesta, después de las Completas, y otra la noche del Dia de Sant Joan.

Antiguamente este cargo no solo fue ocupado por miembros de la nobleza. Después del Any de sa Desgràcia de 1558, la falta de caballeros en la isla que pudieran ocupar los cargos de obrer clavari de todas las obrerías provoca que hasta el siglo XVII nos encontremos también ciudadanos presidiendo la fiesta. Estos se caracterizaban por no vivir del trabajo de sus manos; es decir, por no ser payeses ni artesanos. Podían ser maestros, abogados, notarios o mercaderes y no habían recibido el título de caballero.

Las funciones de este obrero eran asistir a todos los actos de la fiesta acompañado de otros nobles con el fin de darle solemnidad, y velar por todo lo recaudado mediante las colectas, que se almacenaba en su casa. En caso de necesidad, su deber consistía también en suplir con sus bienes las cantidades requeridas para la celebración de las festividades de la Obreria o para el cuidado de la iglesia de Sant Joan.


OBRERS O CAIXERS PAGESOS

Abans del 1578 només n’hi havia un. A partir d’aquesta data passen a ser dos, un pertany a un lloc de la part de migjorn, i l’altre, a un lloc de la banda de tramuntana del terme de Ciutadella. Són els encarregats de vetllar pel manteniment del bon ordre de la Qualcada, i en anys alterns regalen l’anyell que el diumenge anterior al Dia de Sant Joan surt en solemne processó sobre les espatlles de l’homo des be acompanyat de la Comitiva.

Per poder ser caixer pagès no basta ser pagès, sinó que cal que la persona sigui el principal responsable de l’explotació agrícola; és a dir, l’amo del lloc.

Ells junt a l’obrer menestral eren els encarregats de realitzar les acaptes de l’Obreria. Concretament s’encarregaven d’ aplegar les acaptes de la zona del camp. Un dels obrers s’encarregava de recollir les almoines de la zona de tramuntana, i l’altre, les de la zona de migjorn. Aquestes podien ser lliurades en diners o en espècie.

OBRERS O CAIXERS PAGESOS

Antes de 1578 solo había uno. A partir de esta fecha pasan a ser dos, uno perte- neciente a una finca de la zona sur, y el otro, a una finca de la zona norte del término de Ciutadella. Son los encargados de velar por el mantenimiento del buen orden de los caixers en todos los actos, y en años alternos regalan el cordero que el domingo anterior al Dia de Sant Joan será paseado en solemne procesión sobre los hombros del homo des be acompañado por la Comitiva.

Para poder ejercer el cargo de caixer pagès no es suficiente que la persona trabaje en el campo, sino que ha de ser la principal responsable de la explotación agrícola; es decir, l’amo del lloc.

Ellos, junto al obrer menestral, eran los encargados de realizar las colectas de la Obreria. Concretamente, se encargaban de recoger las limosnas de la parte del campo. Uno de los obreros recogía los donativos de la zona norte, y el otro los de la zona sur. Las donaciones podían ser entregadas en especies o en dinero.

OBRER MENESTRAL O CAIXER CASAT

Aquest càrrec representa les persones que realitzen oficis de la ciutat, en els quals s’utilitzen les mans per elaborar els objectes. Una condició indispensable per poder exercir aquest càrrec és que l’individu estigui casat.

Aquest personatge representava el braç de la menestralia que s’incloïa dins el grup dels estaments no privilegiats. A partir del segle XVI aquest col·lectiu va agafant força a mesura que creix l’activitat manufacturera de l’illa, centrada en la producció tèxtil.

En un primer moment, la Junta d’Obrers de l’Obreria només disposava de quatre membres. Un d’ells era l’obrer menestral.

La funció d’aquest obrer era la de realitzar les acaptes, juntament amb els obrers pagesos. Vetllava per recollir les almoines en espècie o diners dins la ciutat. Per aquesta raó el Dia des Be duia -i encara la duu avui- una safata on s’hi depositen les donacions.

OBRER MENESTRAL O CAIXER CASAT

Este cargo representa a las personas que realizan oficios urbanos, en los que se uti- lizan las manos para elaborar objetos. Una condición indispensable para poder ejercer el cargo es que el individuo esté casado.

Antiguamente este cargo representaba al brazo de la menestralía incluido dentro del grupo de estamentos no privilegiados. A partir del siglo XVI, este colectivo irá cogiendo fuerza en la medida que la actividad manufacturera de la isla, centrada en la producción textil, también aumenta.

En un primer momento, la Junta d’Obrers de la Obreria solo estaba compuesta por cuatro miembros. Uno de ellos era el obrer menestral.

La función de este obrero era la de realizar las colectas, junto a los obrers pagesos. Concretamente se encargaba de recoger las limosnas materializadas en especies o en dinero del ámbito de la ciudad. Debido a este hecho, el Dia des Be llevaba, y aún sigue llevando, una bandeja donde se depositan las donaciones.

OBRER PENONER O CAIXER FADRÍ

En biennis alterns, aquest càrrec és elegit d’entre el grup dels pagesos i el grup dels menestrals. És l’encarregat de dur la bandera durant els actes oficials de la festa, tant a peu com a cavall; i el requisit primordial és que la persona sigui fadrina.

Durant els primers anys de l’Obreria aquest càrrec no existia. No serà fins el 1611 quan s’incorporarà la seva figura a la Junta com a representant dels aprenents d’un ofici. A partir d’aquest moment, quedarà configurada la Junta d’Obrers de Sant Joan tal com la coneixem avui.

En un document de 1658 s’anomena per primera vegada a aquest obrer penoner, el que ens indica que en aquesta data la seva funció era la de portar el penó. Aquest devia esser de mida petita, de color vermell, el color de la Universitat; i amb el pas dels anys anirà guanyant tamany fins a convertir-se en l’actual bandera de Sant Joan.

OBRER PENONER O CAIXER FADRÍ

En bienios alternos, este cargo es elegido de entre el grupo de los payeses y el grupo de los menestrales. Es el encargado de llevar la bandera durante los actos oficiales de la fiesta, tanto a pie como a caballo; y el requisito primordial para poder ejercer el cargo es que la persona sea soltera.

Durante los primeros años de la Obrería este cargo no existía. No será hasta 1611 cuando se incorporará su figura a la Junta como representante de los aprendices de un oficio. A partir de entonces, quedará configurada la Junta d’Obrers de Sant Joan tal y como la conocemos hoy en día.

En un documento de 1658 se nombra por primera vez a este obrero penoner, que nos indica que en esta fecha su función era la de llevar el estan- darte. Este elemento, de tamaño pequeño, será de color rojo, el color de la Universidad y con el paso de los años irá ganando tamaño hasta convertirse en la actual bandera de Sant Joan.


EL FABIOLER

Aquest personatge no pertany pròpiament a la Junta de Caixers, sinó que es tracta d’un funcionari públic posat al servei del caixer senyor. Ell encapçala l’acapta del Dia des Be i la Qualcada muntat sobre un ase anomenat popularment somereta, i amb el so del tambor i el fabiol anuncia el pas de la Comitiva en tots els actes de la festa.

Antigament el fabioler era un oficial de la Universitat General. La Qualcada, en ser una demostració pública, havia d’anar precedida per un representant de l’autoritat. La seva funció era anunciar el pas de la Comitiva, també era l’encarregat de senyalar amb el seu toc les Corregudes a sa Plaça, i de reglar i d’establir l’inici dels jocs des Pla.

EL FABIOLER

Este personaje no pertenece propiamente a la Junta de Caixers, sino que se trata de un funcionario público encomendado al servicio del caixer senyor. Él es quien encabeza la acapta del Dia des Be y la Qualcada montado sobre un asno al que llaman popularmente somereta. Con el sonido del tambor y del fabiol avisa del paso de la Co- mitiva en todos los actos de la fiesta.

Antiguamente el fabioler era un oficial de la Universidad General. Al ser la Qualcada una demostración pública, debía ir precedida por un representante de la autoridad. Su función era la de señalar con el sonido del tambor y del fabiol las Corregudes a sa Plaça, el inicio y las reglas de los jocs des Pla y avisar del paso de la Comitiva.

L’HOMO DES BE

La figura de l’homo des be acompanya la Comitiva, formada per la Junta de Caixers i el fabioler, durant l’acapta protocol·lària celebrada el diumenge anterior a la festa de Sant Joan. La seva presència és la que dóna nom a l’acte.

Es tracta d’un personatge descalç, que duu creus d’almangra pintades a la pell i va vestit amb dues pells blanques de be, que li deixen les cames i els braços nus. Aquest personatge, que transporta sobre les espatlles un be jove, de mida considerable i adornat amb cintes i flors, vol representar la figura del sant precursor. També duu una espècie de visera amb la representació de l’Agnus Dei brodat, que vol simular l’aurèola del sant. Aquesta figura va ser introduïda a principis del segle XIX.

L’HOMO DES BE

La figura de s’homo des be acompaña a la Comitiva, formada por la Junta de Caixers y el fabioler, durante la colecta protocolaria celebrada el domingo anterior a la fiesta de Sant Joan. La presencia de este personaje es la que da nombre al acto.

Se trata de un individuo descalzo, con cruces de almagre pintadas sobre la piel y vestido con dos pieles blancas de cordero que dejan ver sus piernas y brazos desnudos. Este sujeto, que transporta sobre sus hombros un cordero joven, de tamaño considerable y adornado con cintas y flores, representa la figura del santo precursor. También lleva una especie de visera que simula la aureola del santo y donde encontramos representada la figura del Agnus Dei bordada. Esta figura fue introducida en los actos de la fiesta probablemente en el siglo XIX.